La meva estimada Barcelona

L'altre dia parlava amb la meva germana i em deia que estava pensant en marxar de Barcelona. Que estava farta de les presses i les aglomeracions de la ciutat. Jo li vaig preguntar on li agradaria anar a viure i em va dir que a Mollet, a Premià, a Viladecans... on fos, menys aquí, a la meva estimada Barcelona. No ho vaig entendre, la veritat, nosaltres vivim es podria dir als afores, a un barri que limita amb un poble, pel que técnicament no tenim el pitjor de viure a la ciutat (aquestes aglomeracions que de cop i volta tant odia la meva germana) i sí el millor, que és tenir-ho tot al teu abast.
Crec que s'ha estés injustament això de que viure en un poble és molt més tranquil, sobretot quan es parla dels pobles que he mencionat abans, que son aproximadament com el meu barri en quant a gent i pisos, amb l'inconvenient de que potser no tenen un hospital en condicions i que si vols passar la tarda al centre comercial has d'agafar el cotxe. El mateix dic si vols anar a la platja i vius en un poble de l'interior. Un altre inconvenient és que no hi ha prou feina per tothom, per tant, el més probable és que hagis d'agafar el tren per guanyar-te el pa, perquè agafar el cotxe en hores punta per entrar a Barcelona és d'idiotes. Total, que em sembla que s'hauria de replantejar aquest tema i dir les coses tal com son. Vull marxar a un poble perquè no em sento bé amb mi mateixa i sento que desaparèixer pot ser una bona opció. Que és una altra xorrada però al menys més realista. 
Algú ho havia de dir.