Exercici

Per fi sec a esperar el metro, creuo les cames 

i sento que em fa una mica de mal el maluc. Sempre la noto aquesta sensació quan faig creuar les cames. Ha vingut l'altre metro,el que no és el meu, i m'ha molestat horrors el soroll que ha fet, però no m'he adonat que em molestava fins que no ha marxat i he deixat de sentir-ho. Mentre escrivia això ha arribat l'altre, el meu, i ja soc a dins. Hi ha un nen petit que li pregunta coses a la seva mare, i alça massa la veu, però no m'importa perquè és un nen, i per mi sempre estan perdonats. El que no perdono és la pudor que m'arriba de tant en tant, fruit suposo de la barreja d'olors de la gent, incloent la meva.
Sento una dona i un home parlar, o més aviat la dona parlant i l'home rient, a mi em sembla per compromís. No hi tenen gaire confiança, no estàn còmodes, i em fa pensar quàntes vegades he sentit la mateixa incomoditat.
Ara acabo de seure i veig que al meu davant hi ha assegudes quatre persones. Una llegint, una altra amb ulleres de sol, no sé pas on mira, una altra dormint i l'última, un noi, amb el mòvil. Cada un amb els seus pensaments, com jo. En el fons, som tots iguals.
Em molesta el frenar i arrencar del metro. També em molesta en el cotxe, em fa girar l'estòmac, per un segon em sento malalta i odio aquesta sensació.
Ja baixo, Besós, que sense l'accent és una paraula castellana ben bonica.