Que hi havia una vegada una dona que no sabia flirtejar.
O més aviat que havia perdut l'habilitat al llarg dels anys.
Vaig conèixer la Magda quan encara vivia amb el seu marit. Quan els seus tres fills encara eren petits.
Era una parella ben avinguda que mai donava què parlar, ni per bé ni per malament. Una parella neutra sense ser trista, i amb bona relació sense ser excepcional.
Però es veu que un dia algú dels dos, o potser els dos es van cansar d'aquesta falta d'emoció constant. No hi havia gelosia, ni baralles, ni la més mínima i insignificant por a perdre's l'un a l'altre, i es veu que això cansa també.
I bé que d'un dia per l'altre es van separar. La separació es va dur a terme amb el mateix tarannà característic d'ells. Es van posar d'acord en tot amb facilitat i la cosa va passar com si res.
I després d'això se suposava que començava la nova vida. Això va ser el que suposava la Magda, però la veritat va ser una altra. I va passar que la Magda es va adonar que no existia en ella aquesta habilitat, la de flirtejar, i el més preocupant de tot va ser que es va adonar que ni tan sols ho necessitava. No tenia el desig de compartir amb un altre home el que ja havia compartit durant anys amb el seu marit. I, tot i que les seves amigues i també la seva família va començar a preguntar-li (passat un temps prudencial) si no tenia intenció de refer la seva vida, ella va començar a entendre que això era precisament el que estava fent des que s'havia separat: refer la seva vida a la seva manera, que no era altra que començar a escoltar-se a si mateixa, a mimar-se i a fer bàsicament el que li venia de gust a cada moment.
I va començar a flirtejar amb les ilusions, amb la natura, amb els propòsits i projectes, amb les ganes de fer coses, amb si mateixa, amb la vida... i va resultar que se li donava extaordinàriament bé, i va ser feliç.
Vaig conèixer la Magda quan encara vivia amb el seu marit. Quan els seus tres fills encara eren petits.
Era una parella ben avinguda que mai donava què parlar, ni per bé ni per malament. Una parella neutra sense ser trista, i amb bona relació sense ser excepcional.
Però es veu que un dia algú dels dos, o potser els dos es van cansar d'aquesta falta d'emoció constant. No hi havia gelosia, ni baralles, ni la més mínima i insignificant por a perdre's l'un a l'altre, i es veu que això cansa també.
I bé que d'un dia per l'altre es van separar. La separació es va dur a terme amb el mateix tarannà característic d'ells. Es van posar d'acord en tot amb facilitat i la cosa va passar com si res.
I després d'això se suposava que començava la nova vida. Això va ser el que suposava la Magda, però la veritat va ser una altra. I va passar que la Magda es va adonar que no existia en ella aquesta habilitat, la de flirtejar, i el més preocupant de tot va ser que es va adonar que ni tan sols ho necessitava. No tenia el desig de compartir amb un altre home el que ja havia compartit durant anys amb el seu marit. I, tot i que les seves amigues i també la seva família va començar a preguntar-li (passat un temps prudencial) si no tenia intenció de refer la seva vida, ella va començar a entendre que això era precisament el que estava fent des que s'havia separat: refer la seva vida a la seva manera, que no era altra que començar a escoltar-se a si mateixa, a mimar-se i a fer bàsicament el que li venia de gust a cada moment.
I va començar a flirtejar amb les ilusions, amb la natura, amb els propòsits i projectes, amb les ganes de fer coses, amb si mateixa, amb la vida... i va resultar que se li donava extaordinàriament bé, i va ser feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada