Pensaments

Que hi ha una manera de fugir de la volta de rosca, d'aquell anar

i tornar de sentiments intensos carregats d'efímera convicció.
Que és veritat que a vegades l'estòmac t'oprimeix fins a convertir-te en un no res, i tot i així ets alguna cosa.
Que el turmentat és l'únic ésser que pot expressar sentiments.
Que tot i que vull no puc i encara que puc no vull.
Que la gent t'estima tant com tu l'estimis i l'escalfor se sent en mirar-nos als ulls sincers d'amor i de respecte. Que tots tenim ràbia dintre per molt que volem projectar una altra imatge. Que ser de veritat és també ser mentida.
Que de petits ens hauríen d'ensenyar el camí perquè només n'hi ha un.
Que la decepció arriba tard o d'hora, i torna a marxar i així fins que t'en adones que res té importància, que només la que tu li vulguis donar.
Que tot és mentida i si no tot és veritat perquè no existeix aquesta diferència.
Que al final tothom fa el que li sembla, com li sembla i quan li sembla. Que els presos estàn còmodes a la pressó, els malalts a la malaltia, els enamorats en l'amor...
Que els inconformistes estàn conformes amb el seu inconformisme. Que tot és mentida o tot és veritat, no hi ha mitjes tintes.
Que quan m'acosto ben a prop del dolor, desapareix, i quan m'allunyo torna a ser allà.
Que només les frases pronunciades per algú a qui respecto em fan trontollar, que de part dels demés son habitacions buides, veus de so mort.

Que tots tenim molt a dir i callar és una bona forma de fer-ho.